Cròniques d’una mar desapareguda

Cròniques d’una mar desapareguda, narrada en primera persona per un alter ego de l’autor, situa la seva acció en una població imaginària, Santa Maria d’Atipar (palíndrom de Ràpita), de la qual en clau real i màgica al mateix temps es narren els fets ocorreguts al llarg d’aproximadament uns vint anys. Es tracta d’un novel·la coral per on van desfilant personatges reals de la vila i d’altres imaginaris i fantàstics, que comparteixen una mateixa identitat marcada per la mar i les seves coses i que dibuixen un retrat acurat de la Ràpita dels anys cinquanta i seixanta.